La dopamina i les adiccions - part 1

Per què les drogues són tan poderoses que algunes persones perden, fins a cert punt, el control de les seves accions? Les persones poden convertir-se en sociòpates, mentideres i destructives per als seus éssers estimats, tot en una compulsió per trobar i consumir drogues.

Certament, això no els passa a tots els que proven drogues, però a bastants persones els succeeix que el consideren un problema nacional. Cal tenir en compte que no és preguntar per què les drogues causen addicció, sinó per què l'addicció és tan poderosa. Aquesta és una pregunta important que no hem respost completament, però tenim algunes idees al respecte.

Una raó per la qual les drogues són tan poderoses ja l'hem descrit anteriorment. Entren en el cervell i dominen el procés de la neurotransmissió química, i el cervell per si sol no té cap forma de combatre aquesta dominació. Les drogues, per tant, poden "empènyer al cervell" i anul·lar els processos naturals. Però creiem també que pot haver altres raons. Hi ha algunes hipòtesis addicionals sobre el poder de les drogues que es basen en circuits específics i regions del cervell que contribueixen a la nostra supervivència i vida. Els circuits neuronals que contenen dopamina són bons exemples d'això.

El sistema mesolímbic dopaminèrgic, que és un substrat important per a les drogues al cervell, va evolucionar en el nostre cervell durant molts milions d'anys. Per què hi és i què fa exactament la dopamina? Les respostes a aquestes preguntes s'han desenvolupat al llarg dels anys i probablement encara no estiguin completes. Una visió primerenca va ser que l'alliberament de dopamina era com encendre un interruptor que et diu quan alguna cosa et fa sentir bé i ha de repetir-se. En altres paraules, la dopamina és gratificant perquè ens fa sentir bé quan tenim un bon dinar o fem l'amor. La dopamina també es reforça perquè et motiva a repetir certes accions, com menjar i tenir relacions sexuals, que són importants per a la supervivència (no només per a la supervivència de l'individu sinó també per a la supervivència de l'espècie!)